15 Dec 4rt dia: Ayegui – Torres del Río

4rt dia Ayegui – Torres del Río (27,7Kms): Segon dia de pluja. Pocs llocs en la capa de la terra tindran en el seu municipi una font que ragi ví, a l’entrada de les bodegues Irache n’hi ha una de la que tothom es pot servir el vi que el senderi li aconselli que ha de beure. Llàstima que com de costum, en l’inici de les etapes, hi vam passar de bon matí, cap a les 7:00 i això que aquesta nit el rellotge/despertador del Gilles es va espatllar i es va posar a tocar la Marsellesa a les 4:00 del matí. Sort dels dos companys d’habitació que ens varen advertir que no anàvem bé, que si no abans i tot! Davant de la trovalla és normal que se’ns passi de llarg el Monastir d’Irache, una peça molt bonica que si no anèssim amb el temps tant just, podria visitar. Sort que en el Camino no hi han controls d’alcoholèmia dels mossos que si no més d’un es quedaria sense punts en el carnet de pelegrí!

Com de costum ni en l’alberg ni en el poble hi havia cap lloc obert per anar a fer un esmorzar de reglament, però el dia abans ens varen indicar que a un parell de Kilòmetres i a peu de carretera hi havia l’hotel Irache a on ens podrien servir. Un bon esmorzar per a continuar ruta entre vinyes i alzines i terra roja.

La dificultat més resenyable es trova a Villamayor de Monjardín, un petit pic de quasi bé 700 mts d’alçada però de pujada molt suau després de la que el camí fins a Torres del Rio era més que favorable. Pilot automàtic i anar fent. Ens varem ajuntar en la ruta amb el Guilherme, el professor brasiler i l’Enzo i entre camins de sorra i bona part d’asfaltat, parlant de cantants italians ens varem plantar al final d’etapa a Torres del Río, un poblet de pedra amagat en un fons de riu que en la pel·lícula del Martin Sheen no deixavem massa bé però que jo m’hi vaig trobar de conya. Per visitar el recinte d’un hotel de 4 estrelles i l’esglèsia, de la que haureu de demanar la clau per visitar la nau principal i el sostre circular, una veritable meravella. Per cert la propina costa dos euros!

Vaig triar l’alberg Casa Mariela al mig de la plaça principal del poble amb tots els serveis, molt correcte, a on hi varem coincidir amb el primer espanyol del recorregut, un baturro aragonés que va arribar a les tantes, ens va despertar a tothom i a sobre es va discutir amb un francès per encendre la llum a quarts d’una, malament anem companys!! Per sopar fins a les cloves de menú del peregrí, i després d’unes bones verdures a la planxa i un entrecot molt ben posat, tot regat amb un bon vi negre, verem tirar cap el llit a recuperar forces.

La ruta a GoogleMaps