c e n t u r | 9è Dia: Atapuerca – Rabé de las Calzadas
887
post-template-default,single,single-post,postid-887,single-format-standard,qode-news-1.0.5,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-17.0,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.2,vc_responsive

9è Dia: Atapuerca – Rabé de las Calzadas

04/10/2014, 9è dia de Atapuerca a Rabé de las Calzadas (31,5 kms). No he dormit bé pensant amb la cama, però avui al matí sembla que no està inflada i no em fa mal. Dedico una bona estona amb les cremes, els olis i els massatges a fi d’escalfar una zona que si no la tens bé no et permet la marxa, per postres la sortida d’Atapuerca es fa per una serralada que puja a l’Alto de la Cruz per un autèntic pedregal i l’etapa discorre quasi bé tota sobre l’asfalt.

Començo a caminar suament, el Gilles em va esperant per si ha de fer actuació d’emergència. Passem per territori militar, ple de pedres i sense vegetació. Curiosament pujant no me’n sento de res de la cama i mira que el desnivell és fort, però a la baixada em fa un avís, li dic al Gilles que tiri que jo ja aniré fent, no sigui cas que forçant m’acabés fent mal de veritat.

Deixo enrere Cardeñuela caminant de puntetes, i arribo a Orbaneja-Ríopico a on m’aturo a fer un cafè amb llet i un croissant. Primer Villafría (hi ha una altra opció de ruta que és una mica més llarga però gens urbana i molt més bonica direcció a Castañares, no l’he vist!) L’entrada a Burgos és un autèntic suplici, travessa una zona industrial de més de 10Kms. Busco una farmàcia per comprar crema per els problemes musculars i un antiinflamatori, torno a tenir el turmell inflat i em fa una mica de mal. A sobre som dissabte i agafo la ciutat en festes, hi estan filmant una peli italiana i els carrers estan plens de gent. Baixo a la plaça de la Catedral i m’assento en un bar a fer un pà amb tomàquet i pinxos de morcilla, a veure si tota aquella gent veuen l’hora que és i se’n van a dinar cap a casa.

Vull anar a sellar la credencial a la Catedral, però les indicacions que em dona un municipal poca traça em fan anar enrera fins l’alberg municipal a on evidentment si no hi pernoctes no et poden sellar. Decideixo marxar de Burgos no sense haver pres unes quantes fotos de la plaça i de la Catedral, és bellíssima!

Surto per el parc del Parral en mig de dues fileres de castanyers de fulla roja en direcció a la facultat de Dret i d’allí pel costat de la caretera i en mig de urbanitzacions dormitori, cap a Tardajos, a deu kilòmetres i enfilar cap a Rabé de las Calzadas dos kilometres més enllà. Passant per la carretera em trobo am el So Sho, un koreà de 40 anys que ha deixat familia i treball per venir a respirar al Camino, es veu que la vida és molt dura allà segons el que m’explica. Ens entenem d’aquella manera en anglès. Per la tarda anem a un bar i fan el Barça, ens quedem allà a veure’l i li ensenyo un troç de l’himne.

L’Alberg Liberanos Domine que hem agafat és excel·lent, molt net, bones instal·lacions i la Tinita, la noia que ens aten, un veritable sol. Soparem allà menjar en abundància, una truita de patates, pasta i amanida i demà al matí també hi esmorzarem. Li he deixat la roba per rentar, ja n’estava una mica fart de refregar pel safareig.

Acabat del sopar, ens conviden al convent del poble a unes novenes que fan les monges, ens regalen una medalla del Sant perquè ens acompanyi en el camí.

I a mí la cama em torna a fer una mica de mal.

[google-map]

La ruta a GoogleMaps

 

2 Comments

Post A Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.