22 Dec 22è Dia: Fonfría – Sarria

17/10/2014, divendres. 22è dia, avui de Fonfría a Sarria, 27,6 kms. Refets del pal d’ahir i amb els ànims renovats, enfilem desprès d’un reconfortant esmorzar camí cap a Sarria, terra coneguda ja i inici del tram del Camino que ja havia fet amb tota la colla.

Fa una miqueta de vent però el dia està força clar, no plou que ja és d’agraïr i la etapa avui, al menys ara al començament, es fa cap avall envoltats de verd i blau d’un cel que convida a respirar a plé pulmó. Jo estic cascat per l’esforç d’ahir, en canvi la Grazyna sembla una dona nova, li dic que vagi fent via i que ens trobarem a Triacastela per menjar alguna cosa però l’atrapo abans ja que no l’he perduda mai de vista, passem per uns pobles que tenen els gossos deixats anar pels carrers, o Biduedo, Fillobal, Pasantes i Ramil son un perill amb unes bèsties que deuen fer pel cap baix 40 kilos i que campen sense control a la fresca, no em vull ni imaginar que algun d’ells li doni per atarcar-me!! De fet, ni m’han mirat quan passava, però per si de cas, a mi els gossos que no son meus no em fan gens ni mica de gràcia!

A Triacastela prenem un cafè amb llet i una magdalena i parem primer en el caixer i després a la farmàcia per a comprar gotes del nas. Estic amb un constipat de collons de mico i no puc respirar bé. Sortim de Triacastela agafant el desviament que travessa les montanyes pel neixement del riu Xil, ens pensàvem que les pujades s’havien acabat però es veu que no, tot i l’asfalt aquesta es fa molt i molt dura per trams de terra, de pedres i d’asfalt, el punt culminant és l’alto de Riocabo des d’on hi ha una vista preciosa, després miraré els perfils de la guia, però no em sonava que haguèssim de pujar tant.

Quan arribem a Montàn, ja es veu Sarria allà baix, pura visió perquè encare trigarem un parell d’hores en arribar, es fa molt pesat perquè no deixem de veure’l però sense aconseguir arribar. Finalment entrem al poble que no és res de l’altra món i ens aturem a la oficina de turisme, a on ens indiquen la direcció de l’alberg que hem agafat, l’Alma do Camino, un excel·lent instal·lació privada amb habitació per nosaltres tres, dutxes i menjador i al vell mig del poble. No fan sopars, però si esmorzars i ens hi apuntem. L’hostaler que és català ens indica un parell de llocs per anar a sopar. Anem al que està més a la vora perquè està començant a ploure, però abans passem per la botiga del pelegrí a peu de les escales que inicien el camino en la part vella de Sarria, lo més bonic de la ciutat, que en Gilles vol comprar-se unes plantilles noves i la Grazyna un cobre motxil·la nou perquè amb la capel·lina se li mulla tot quan plou.

Ja en el restaurant, la Taperia, el Gilles a part de ser molt llaminer li agrada moltíssim la truita de patates, me li fa demanar sempre que entrem en algun lloc i la veu i ha demanat un pastís de truita que la dona del restaurant li ha dit que era enorme. Efectivament li ha portat un tros que no s’ha pogut acabar i ja es dir perquè amb més de dos metres menja moltíssim, jo he demanat un entrecot molt fet i un bon ví i la Grazyna truita de riu! En Gilles ja tindrà esmorzar per demà.

Tirem via l’alberg i ens posem a clapar, ara ja ens queda la part final del camino i ja es veu Santiago molt més a prop.[google-map]

La ruta a GoogleMaps

[table id=22 /]