24 Aug Camino Santiago: Saint Jean pied de Port – Roncesvalles

Veure ruta a GoogleMaps

(Sant Jean pied de Port a Roncesvalles 24,5kms) – En el meu primer camino i per alló de no conèixer massa bé ni l’itinerari ni el que s’havia de fer, vaig iniciar la ruta a la població Navarresa de Roncesvalles, quan el normal és, segons totes les indicacions de peregrins molt més acostumats a aquesta ruta que jo, és començar-la a la localitat francesa de Saint Jean a Pied de Port.

Aquest cop des de l’estació de busos de Pamplona, vaig agafar ruta cap a la població francesa a la que hi vaig arrivar, després d’un seguit de corves i una carretera horrible, a un poblet obert, bonit, acollidor amb el peregrí. L’hospedatge no va ser cap problema, la infraestructura d’albergs està molt bé allà i com que ja era una mica de vespre i l’endemà m’esperava l’etapa més dura del recorregut, vaig anar cap a l’habitació a fer un son per aixecar-me de bon matí.

Cap a Roncesvalles hi han dos camins, un que fa servir la carretera asfaltada i l’altra la que estripa aquella part dels pirineus pel mig en 28Kms inolvidables. Ambdues s’hi arriva travessant l’arc del  la Rue des Espagnols un carrer comercial cent per cent que ens du a travessar el riu Ante. Amb l’Enzo, el primer company que m’he trobat en l’aventura enfilem cap a dalt per uns desnivells que de bon matí ja ens fan esbofegar. Els 5 primers kms no son aptes per a novells o per a gent que no està preparada per a pujar tant, tot i que transcorre pel mig d’urbanitzacions i amb els terres asfaltats, és d’una duresa remarcable, toca patir!!!.

Pel km 5 arrivem a una taula d’orientació a on hi ha també el primer hostal del camí el Huntto, massa a prop de Saint Jean per a mi, segueixo cap endavant ja que l’objectiu és arrivar a ROncesvalles. L’Alberg Orrisson és lloc obligat per parar i pendre’s una cervessa i un entrepà en les taules que tenen a fora i omplir les cantimplores en la font d’aigua fresca que hi ha al davant de l’arberg. Un cop descansat toca fer via, no hem arrivat encara ni a la quarta part del camí!!!.

Als 11,5kms, despres d’havernos fet amics de les ovelles i les vaques de la zona que pasturen lliurament pels camps i que si no les emprenyem no ens diuen ni fava, arrivem a un dels llocs emblemàtics del Camí, la figura de la verge de Biakorri, lloc per a parar, descansar i fer-se alguna que altra foto amb gent amb la que es coincidiran els propers 30 dies per la ruta. Encare no ho sabem per+o aquí farem amics que ens duraran per a tota la vida!!.

Al cap de poc, km 15, ens endinsem per la montanya, deixem els trams asfaltats i passem pel mig de roques i camins de cabres amb l’incicador de Roncesvaux a 15kms. La primera creu que trobem plena d’ofrenes i objectes és la Creu de Thibault. Entrem a Navarra i en la història, aquí és a on els exercits de Carlemany varen patir una severa derrota a mans del vascos i al cap de poc el punt més alt del dia, el Coll de Lepoeder, de 1435mts després d’aver passat pel mig d’un bosc de faigs que semblen trets d’un conte de la blancaneus. Des d’aquí tenim dues opcions, la fàcil i la difícil, òbviament agafo la difícil, per entremig de boscos i un desnivells acollonants acabo fent els 3,5kms que queden fins a Roncesvalles a on els espera un bon llit i un bon sopar i la Missa per execelència dels pelegrins que ens ha de donar la força per arrivar fins el final.

El millor alberg amb diferència de tota la ruta, fem nit allà, dormint com a nen petit després del pallissot que m’he fotut per començar.